Bona nit Albano Dante Fachín,
Ahir vaig llegir un tuit que deia que Cafè amb llet és una icona. Efectivament per mi ho era. Tant tu com la Marta Sibina vau arribar a mi, com a tanta altra gent, a través del llibre denúncia Artur Mas, on són els meus diners?. Em va atrapar i mig segon vaig trigar a llegir-lo sencer. Un parell de dies contrastant dades, fets que explicava, etc. Em vaig quedar impressionat pel rigor, la capacitat d’investigació i, evidentment, tot allò que denunciava el llibre sobre les clavegueres de la sanitat pública. I com tanta altra gent, el segon que vaig fer, després d’indignar-me, va ser compartir incansablement tant el llibre com el video associat. De fet, encara ara ho faig.
Des d’aquell dia no he deixat de seguir Cafè amb Llet. I després d’una corba al meu parer, lleugerament descendent (lògic també, ja que el llibre posa el llistó molt alt i vosaltres mateixos vàreu reconèixer el notable esforç que va suposar redactar-lo, esforç que és difícil sostenir en el temps amb pocs recursos) ahir em trobo amb aquest vídeo de 14 minuts:
Què ha passat entre un fet i un altre? No sóc capaç de donar una resposta a això i crec que, Albano, faries bé de plantejar-t’ho.
Així com en el seu moment vaig contrastar i compartir tot allò que em transmetia Artur Mas, on són els meus diners? ara també necessito explicar a qui ho vulgui llegir (suposo que la meva mare i pocs més) el per què tot aquest vídeo em sembla demagògic a nivells importants.
El video es justifica per les paraules de Josep Fontana, renombrat i inqüestionable savi historiador català. Havent cursat història ja fa massa anys, he de reconèixer en Fontana un mite de la historiografia catalana. I, Albano, tu ens interpretes com a veritat universal les declaracions del Josep Fontana justament per la credibilitat que té com a renombrat historiador. I hom es sent temptat, evidentment coneixent la grandesa del personatge, a fer-li costat aviat.
Anem a pams. Si donem credibilitat a allò que pensa el senyor Fontana com a historiador, llavors l’hem de contextualitzar com a tal: Fontana pertany a un tipus d’historiografia marxista que interpreta el passat en base a la lluita de classes (sent reduccionista sisplau, no em vull allargar amb això, em perdonareu). Per Fontana, el catalanisme històric sempre ha estat una característica d’una classe en concret: la burgesia catalana. Per Fontana, el moviment popular, de base, era progressista, i això del catalanisme li quedava molt lluny, fins i tot, contradictori, si tenim en compte les necessitats socials que reivindicava. Aquesta interpretació genera certa controversia (llegeixi’s Termes per exemple) però pel que importa ara ja en tenim prou, perque només dient això ja podem enmarcar els talls que ens mostres al vídeo.
Entenc que, Albano, quan fas un elogi tan profund de Fontana, has llegit a fons la seva obra i per tant podries haver ofert, en algun moment dels 14 minuts de vídeo, aquest context general que ens permetria enmarcar allò que transmet.
Pero és que Fontana, en els talls que ens passes, no fa declaracions com a historiador. De fet, les declaracions que fa davant el Barberà són polítiques. I fa política ficció (responent, evidentment, les qüestions que planteja l’entrevistador). Per què llavors, Albano, no presentes i contextualitzes les declaracions com a tals (polítiques) enlloc de destacar, només i repetidament, la seva fama com a intel·lectual suposadament catalanista? Per què no expliques que, per exemple, i a nivell polític, Fontana anava als últims llocs de la llista de Barcelona en Comú a les municipals? Crec que unes declaracions polítiques com les que fa Fontana mereixen una contextualització d’aquest tipus i no penso que sigui de rebut que no només ho obviïs sinó que ho enmascaris dins l’aura del prestigi (merescut) que té com a historiador.
És fa evident que estàs utilitzant de forma esbiaixada el discurs d’en Fontana (i el seu prestigi) per fonamentar els teus arguments. I això, sento dir-t’ho, és fer demagògia.
Finalment, en menys mesura, molesta sobremanera que el teu discurs traspuï la pedantaria de considerar imbècils de pastanaga els milers, desenes de milers de persones que veiem la independència no com un objectiu final, sinó com un instrument per construir una societat més justa.
Sota aquesta premisa ens hi aglutinem molts, molts dels que estem sota el paraigua de la CUP, pero també molts d’altres que es situaran sota la llista dels Junts pel Si. Ja n’hi ha prou de considerar aquesta llista com la llista d’en Mas, de la burgesia catalana, de la dreta.
Per desgràcia, ara CIU (més ben dit, CDC) governa legítimament Catalunya. Van guanyar les últimes eleccions i tenen tot el dret a fer-ho (tot i que han fet més mal que bé en la seva gestió social, ara i abans, en això sempre hi estarem d’acord). Però en aquest procés, en Mas, no el seu partit, ha acceptat avançar eleccions i perdre un any de mandat per, potser, guanyar-ne un i mig. Ha acceptat continuar tibant tot i que significava trencar la relació amb Unió. Ha acceptat que si guanya, formarà un govern amb molta presència d’ERC amb un full de ruta que (ahir ens ho van dir) tindrà com a primer objectiu cobrir les necessitats dels més desafavorits. Ens pot enganyar o no, ja ho sé, pero ha arribat fins a llocs on ningú pensava arribar. I personalment, dubto molt que persones com el Romeva o la Muriel es deixin engatussar. Encara que tot pot passar, en sóc conscient.
Ara bé, donar per fet que ens estan prenent el pèl a tots, inclosos aquests dos últims, atorgant als arguments polítics d’en Fontana una credibilitat que m’agradaria veure si realment es mereixen, només per intentar dotar de pes uns altres arguments propis superficials, no constructius, en contra de… Em sembla una altra vegada, demagogia en tota la amplitud del terme.
Atacar l’independentisme com si fos una idea de la dreta burgesa catalana, torna a ser demagògia, i en el fons, perdona’m però és així, és tractar-nos d’imbècils de pastanaga. És el mateix (l’únic) argument que esgrimeixen PP, PSOE, C’s… i ara també Catalunya si que es Pot, per aconseguir vots.
Prou. Això és “vella política”. Cafè amb Llet va nèixer com un diari de denúncia amb rigor, reclamant “nova política”. Per què, Albano, en el vídeo (presentant-te com a “candidat de…”) estàs exercint com a polític i, en canvi, fas la “vella política” del “i tu més”? De tu n’espero, en reclamo, t’exigeixo, “nova política”. Que deixis enrere els partidismes i les estrategies per esgarrapar vots i que facis propostes en positiu. Que dediquis 14 min de vídeo, no a criticar, no a destruir, sino a explicar-nos què faràs per generar i redistribuir adequadament els ingressos quan governeu Catalunya i si amb això en tindreu prou per cobrir totes les despeses.
Albano, que m’ofereixes? Quines propostes tens? Què et fa pensar que la teva proposta, dins el marc espanyol, és millor que la teva proposta dins un marc català? Hi ha persones, partits, que no estan capacitats per donar resposta a aquestes qüestions. Tu m’has demostrat en el passat que sí. Et demano que ho facis, perquè ho vull entendre per poder valorar adequadament les possibilitats que tinc d’aquí al 27S.
I si pot ser, que la resposta no comenci per un NO.
PD: el comentari sobre la cara del Barberà, completament prescindible, injustificat i fora de lloc. Si d’una cosa estic convençut és que el Barberà era ple coneixedor de la tipologia de respostes que donaria Fontana. Dubto que el sorprenguessin gaire, perquè segur que era conscient de la vida i obra del persontage. Inferir-ne una reacció, per la cara, és totalment inacceptable.
23 juliol, 2015 at 22:16
Gràcies Gerard pel to de la teva resposta, a diferència d’altres comentaris que he pogut llegir.
Vàries coses a contestar. En primer lloc, no parlo en representació de ningú més que jo mateix.
Jo per la CUP hi tinc tot el respecte del món, però dic que la candidatura de Catalunya Si que es pot és l’única que lluitarà per la sobirania i no investirà Mas de President. La CUP de moment no ho descarta.
Pel que fa a la viabilitat de cada projecte, ni en Romeva creu que una declaració unilateral d’independència tingui recorregut internacional. Si es vol trencar la legalitat, un actor internacional ha de reconèixer i defensar el teu nou marc legal. Si no, és paper mullat.
Per tant, haurem de negociar tant sí com no amb Espanya. I efectivament, serà imprescindible canviar la Constitució espanyola. Arribats a aquest punt, alguns diuen que això equipara Podemos amb el PP. La “petita” diferència és que mentre els una no volen sentir a parlar de reformar res, si no és per anar a pitjor, Podemos és la primera força política a l’Estat amb opcions de governar que parla obertament de dret a la secessió, autodeterminació, estat plurinacional i Catalunya nació.
Dius que no vols esperar, però la independència requereix del suport de la comunitat internacional, especialment dels membres del Consell de seguretat de l’ONU. Si repassem els països que en formen part de manera permanent, l’escenari és com a mínim tan complicat com la reforma constitucional a Espanya. Convencerem Rússia i la Xina de la importància de respectar els drets de les minories nacionals?? I els francesos fins a quin punt els interessa, igual que a la resta de la UE, que Espanya passi a ser un Estat en fallida econòmica sense Catalunya ni potser Euskal Herria?
Acabo el rotllo explicant això del 80% de consens entre els catalans, que existeix per construir una Catalunya amb eines d’Estat, i la discrepància està en quina relació hauríem de tenir amb la resta de pobles de l’Estat.
La gent de Catalunya si que es pot vol un procés constituent català on hi hagi Convergència però que la dreta nostrada no faci servir el procés per segrestar el debat social i del seu balanç de gestió (comprenc que no en vulguin parlar gaire) i que el procés i el govern siguin liderats per l’esquerra alternativa.
Gràcies novament, Gerard. Una salutació!
25 juliol, 2015 at 14:41
David, no te n’adones de com n’és d’extremadament contradictori això que escrius. Perquè canviar la Constitució amb un govern del PPSOE que, si no tornen a guanyar les eleccions, s’hi quedaran ben a prop, és… sí, també paper mullat. Confio molt més en la diplomàcia que en el cagadubtisme.
Perquè, diga’m tu: si resulta que a Catalunya guanya per amplia majoria una opció clarament independentista (posem per cas, Junts pel Sí + les CUP amb un ampli marge de vots a favor), amb quins arguments l’Estat democràtic espanyol s’hauria de negar a negociar la separació amistosa? Amb quins arguments Europa no ens hauria de donar suport?
I si no fos així, i, posem per cas, suspenguessin l’autonomia (això que està tant de moda aquest dies) entenc que tant CSQP com Podemos organitzarien i formarien part de manifestacions que defensessin la democràcia i la llibertat que els catalans hauríem expressat lliurement a les urnes. No et sembla argument suficient el resultat del 27S per poder integrar-nos a la comunitat internacional, de la mà d’Espanya? De fet, si guanya Podemos dos mesos després del 27S (fixa-t’hi, els timings ens van perfecte), tot serà més fàcil no? Perquè sent demòcrates com són, respectaran els resultats i posaran totes les facilitats per aquesta separació amistosa.
No m’agrada aquesta por que transmet el teu discurs, “la comunitat internacional no us acceptarà”, exactament igual que el Fontana polític del vídeo. Bàsicament perquè la por, l’immovilisme i el cagadubtisme són molt… conservadors. Si tu confies en que la democràcia espanyola està prou madura per acceptar una reforma de la Constitució que ens permeti fer un referèndum sobre si volem o no ser independents, jo tinc tot el dret de confiar-hi també, i per tant, entendre que respectaran la voluntat majoritària (si s’escau) dels catalans demostrada a les urnes el 27S. No és una qüestió de procediment, sisplau, no t’escudis amb això. És una qüestió de RESPECTE BÀSIC A LA DEMOCRÀCIA.
I si realment aquesta societat és prou madura democràticament, el govern espanyol sortit de les urnes al novembre ens posarà totes les facilitats perquè la separació sigui amistosa. I llavors, estic convençut que ens acompanyarà de bracet a la sortida, on la comunitat internacional estarà encantada de rebre’ns perquè ja ens haurem posat d’acord els dos actors principals. Dubto que Rússia i Xina hi posin pegues.
Però, David, què passarà si al novembre, això no passa? I la societat espanyola torna a votar les mateixes carències democràtiques de sempre (PPSOE, UPD, C’s). Si Podemos entra amb força, però té un protagonisme menor? Quin serà el full de ruta català? Esperar quatre anys més i anar fent, confiant que algun dia guanyi algú amb una proposta similar a Podemos (o IU, sisplau, no els oblidem)?
David, estic encantat de poder argumentar amb tu i poder tenir un fòrum de debat com aquest, però rellegeixo i ambdós, com en Fontana, fem política ficció. T’emplaço, si et ve de gust, a tornar-ne a parlar passades les eleccions del 27S, o millor, després de les del novembre. Així tindrem una mica més de perspectiva i veurem fins a quin punt aquesta ficció es converteix o no en realitat :).
Mentrestant, espero que l’Albano m’hagi contestat ;)!
Salutacions i bon estiu!
23 juliol, 2015 at 10:34
Benvolgut Gerard,
El teu intent és lloable i l’actitud molt noble, però perds el temps. Tothom sap, i CSQP els primers, que electoralment ocuparan un cert espai del psc a l’àrea metro-tarraco i que a la resta del país no es menjaran un quico. L’efecte Colau es difumina passades les Rondes. A les municipals van treure 360.000 vots i el 27S van a buscar-ne potser 1/2 milió, que equival a uns 20-22 diputats. Poca cosa per canviar el món. Ja sé que l’anàlisi quantitativa no llueix gaire en aquest món mediàtic dominat per l’anàlisi de percepcions, però ens fa baixar a la terra. No pretenen governar Catalunya, si no construir partit i difondre missatge. Com bous que tiben sota el jou de l’amo, només volen llaurar els camps pel novembre.
23 juliol, 2015 at 20:51
Moltes gràcies Francesc, pel teu comentari! És molt probable que tinguis raó i que CSQP tingui el seu nínxol de vots on tu dius. I són gairebé un 10% dels vots possibles, no és gens menyspreable.
Però mai trobaré que sigui perdre el temps poder mantenir un intercanvi d’opinions més menys tranquil sobre un tema com el que tractem, que per molta gent té una importància cabdal. I més, avui en dia, on en pocs minuts podem obrir espais d’opinió com aquest.
A més, així jo també puc difondre missatge i contrastar-lo amb les alternatives que m’ofereixen ;)!
22 juliol, 2015 at 14:10
No hi perdeu el temps. Aquest pamflet està fer per desacreditar els més de 2.000.000 de persones que hem anat a les vies i som independentistes. Deu ser millor quedarse a la España incurable i.podrida de dalt a baix. Avui ser espanyolista és sinonim de feixista.
22 juliol, 2015 at 19:39
Hola Marta! T’agraeixo molt el teu comentari, tot i que trobo absolutament desafortunada i em sento completament en desacord amb la frase:
Avui ser espanyolista és sinonim de feixista.
Tothom té dret de sentir-se d’on vulgui, i defensar allò que creu que es millor per ell i per la seva comunitat. És evident que aquell que se sent espanyolista, com el que se sent catalanista, té tot el dret a argumentar a favor de les seves creences i dels seus sentiments. No té absolutament res a veure amb el feixisme, exemples del qual en pots trobar en tots els bàndols i creences.
22 juliol, 2015 at 01:23
Perdona per ficar-m’hi, però trobo que no has llegit prou bé el manifest presentat per Catalunya, Sí que es pot.
No es tracta de renunciar a la independència, ni d’aturar el procés. El què proposa aquesta candidatura és engegar des d’ara un procés constituent que ens doti d’una Constitució en tant que subjecte polític sobirà. Un cop redactada, se sotmetria a referèndum, i es deixaria la porta oberta a què aquest nou Estat fos federat, confederat o separat d’Espanya, que haurien de decidir tots els catalans i catalanes en una consulta vinculant.
Per tant, del què es tracta és que totes les forces sobiranistes avancin cap a un nou model de país, lliure i sobirà. I deixar el tema del vincle amb Espanya (que en cas de produir-se hauria de ser coordinatiu, i no subordinat com fins ara, perquè ja tindríem la nostra Constitució) per a després. Així aconseguim unir a prop d’un 80% del poble, que vol canvis en l’actual estatus polític català.
Només una majoria d’esquerres podia orientar la Constitució a paràmetres de progrés, i vet aquí que Mas ha evitat aquesta majoria fent que ERC li faci de minyona, a canvi de promeses buides. Recordem que ERC tenia signat amb Mas les famoses estructures d’Estat per tenir-les enllestides abans del 30 de juny del…2013!! Ja es pot veure el grau de compliment del president Mas dels acords que signa amb Esquerra.
D’altra banda, quan podrem jutjar la gestió del govern? Som els primers en menystenir el nostre propi autogovern? Quan direm la nostra sobre la gestió de Boi Ruiz? És sobiranista vendre als amiguets les estructures que ja tenim? Quina barra!!
Avui l’única força política compromesa amb la sobirania i contra les retallades neoliberals de la dreta és Catalunya, Sí que es pot.
Una salutació i gràcies per l’oportunitat de deixar-me escriure en el teu bloc!
22 juliol, 2015 at 12:59
“Mas ha evitat aquesta majoria fent que ERC li faci de minyona, a canvi de promeses buides”.
Justo cuando he leido esto he pensado en Catalunya, Sí que es pot.
Creo que vosotros, atacando constantemente al independentismo, intentais evitar una mayoria de la unica posibilidad de transformacion que hay, que es la independencia, haciendo de minyona del españolismo rancio del PSOE, Ciutadans y PP.
Por mucho que diga vuestro manifiesto, Pablo Iglesisas se esta cansando de decir dia si y dia tambien que todo sera supeditado a una modificacion de la CE. Que con la correlacion de fuerzas que pronostican las encuestas, toda reforma sera en sentido recentralizador. Y eso lo sabeis perfectamente. Asi que vuestros manifiestos y promesas son mas fraudulentos que los de Tsipras
22 juliol, 2015 at 19:32
Hola David, t’agraeixo molt el teu comentari!
Abans que res, em disculpo per publicar-lo tant tard, però en un context com aquest a vegades la gent perd els papers i prefereixo llegir abans el que es publica per evitar possibles (que no probables) faltes de respecte.
En tot cas, em comprometo a publicar tots els comentaris sempre que no hi hagi insults o portin enllaços cap a pastilletes blaves.
Respecte al que dius (i obvio el penúltim paràgraf, que és d’eslògan polític… Per cert, les CUP no estan compromeses amb la sobirania y en contra de les retallades?):
“El què proposa aquesta candidatura és engegar des d’ara un procés constituent que ens doti d’una Constitució en tant que subjecte polític sobirà. Un cop redactada, se sotmetria a referèndum”
Sota el paraigua de l’estat, això s’impugnarà quan arribis a la E d’engegar. En Pablo Iglesias ja ha dit per activa i per passiva que la legalitat actual no dóna marge per dur a terme això que proposes. Per tant, s’ha de reformular la legalitat actual que és com dir reformar la Constitució (de memòria, potser m’equivoco, 234 diputats al Congreso votant-t’hi a favor). Quan temps trigareu a fer això? Però sobretot, si al meu país hi ha una majoria que ho vol fer, PERQUÈ HE D’ESPERAR? Necessito una resposta convincent, perquè sinó m’ofereixes una via morta que difícilment us acosta a un sobiranisme real.
El Romeva va dir clarament l’altre dia que si l’estat bloqueja el procés (com previsiblement farà) havent obtingut majoria suficient Junts pel Sí (els falta dir què és majoria suficient, jo també ho penso), el tiraran endavant igualment. Vosaltres què fareu quan això passi?
Les dues vies són increíblement difícils, sobretot perquè no hi haurà voluntat de negociar per part de l’Estat espanyol. Però en una depenem de nosaltres, en l’altra no. La tria en el meu cas està molt clara.
“Així aconseguim unir a prop d’un 80% del poble”
“Només una majoria d’esquerres podia orientar la Constitució a paràmetres de progrés”
No em surten els comptes. Explica’m el 80%. Perquè potser ho he entès malament pero si el que em dius és que la gent del país és marcadament progressista, de l’ordre 80 a 20… o diguem-ne, de centre esquerra, tinc els meus dubtes. El 2012, CIU amb la seva deriva marcadament sobiranista i amb dos anys de retallades, va aconseguir 50 escons amb més d’1.000.000 de vots (!!!). El segon, 21 (!!!). El procés que ens porti cap a la independència, segons el meu parer, ha de ser inclusiu, també per la gent que decideix que la gestió del seu país s’ha de conduir en sentit liberal.
Desconec el procés que va portar a la creació de les constitucions dels diferents estats del món. Segur que n’hi ha de tipus molt divers. Pero la meva lògica em porta a pensar que el procés constituent reflectia les diferents sensibilitats del país. I és que té tot el sentit que així sigui. Jo no vull excloure d’aquest procés una part de la població que pel que sigui (segurament per una concepció equivocada del món :P) es sent liberal.
— Osti, m’estic allargant més del que voldria i me n’he d’anar. Continuo després! 1/2 —
23 juliol, 2015 at 20:19
— Continuo! 2/2 —
“ERC tenia signat amb Mas les famoses estructures d’Estat per tenir-les enllestides abans del 30 de juny del…2013!! Ja es pot veure el grau de compliment del president Mas”
En definitiva, estem parlant de la credibilitat de l’Artur Mas davant el procés.
Crec que això té més a veure amb les contradiccions internes de CIU i aquest no deixar-se anar, m’hi fico però no, etc. De la mateixa manera que deien que construirien estructures d’estat, també deien que ho farien dins la legalitat espanyola (vaja, igual que el Pablo Iglesias si et pares a pensar). Quan el govern espanyol recorre al TC per bloquejar-ne la creació, CIU es fa enrere. És l’ADN de CIU i dels partits catalans tradicionalment subeditats al que digui el govern espanyol. I el mateix que faria en Pablo Iglesias si governés i el TC actués de la mateixa manera (no ho dic jo, ho ha dit ell).
Crec que ara ja tots som conscients que si el procés ha de tirar endavant, hi haurà un punt de trencament amb la legalitat de l’estat (i que sembla que s’acosta perillosament a portar com a conseqüència una suspensió de l’autonomia). No sé si exercir aquest trencament en aquell moment hagués estat positiu o no pel procés. En tot cas, no es va produir i com sempre, en un procés tan poc fluid com aquest, conduit per mandat popular per CIU, amb el seu tarannà de sempre, i amb un adversari com el govern del PP, aquestes giragonses només fan que s’enmerdi més la situació. Però si ho mires amb perspectiva, d’un cantó i de l’altre, amb als representants que el poble ha escollit legítimament, no hi podia haver gaire més.
El que et vull dir és que trobo comprensible l’actitud de CIU, perquè era la seva puta i ramoneta de sempre, marejant a ERC amb el “sí sí, farem això, però sempre amb un PERÒ”. De la mateixa manera que trobo comprensible (i inevitable) la seva desestructuració si la seva implicació en el procés es feia més profunda.
Què em fa pensar que ARA el residu de CDC té una implicació molt alta en el procés (a banda d’estar al costat i consensuar públicament les claríssimes declaracions d’en Romeva l’altre dia)? Per mi hi ha un fet significatiu, i són unes declaracions del Quim Arrufat l’altre dia: ha passat, fa uns mesos, de dir que en Mas no estava per la independència i només tenia interessos partidistes, a dir que el que vol és “tutelar el procés”. Ergo, està pel procés.
A més, en Mas (i gran part de CDC) s’han tret un pes de sobre desfent la coalició amb Unió i desvinculant la seva marca (CDC) del procés. Crec que ara són bastant lliures de sumar per tirar-lo endavant. Però potser m’equivoco…
“quan podrem jutjar la gestió del govern? Som els primers en menystenir el nostre propi autogovern? Quan direm la nostra sobre la gestió de Boi Ruiz? És sobiranista vendre als amiguets les estructures que ja tenim?”
No estic en desacord en que jutgis l’acció de govern. Jo la jutjo i la critico, i a la vegada voto la CUP per les propostes socials que em transmeten. El que fa que estigui completament en desacord amb les propostes que venen de Catalunya, sí que es pot és:
Que per jutjar i criticar aquesta acció de govern liberal de retallades, utilitzeu com a argument la voluntat d’un poble per independitzar-se. I no només això, sino que considereu que aquesta voluntat és un impediment per aconseguir revertir aquest tipus d’acció de govern.
Això per mi és inacceptable. Critica la seva gestió; critica que tanqui plantes d’hospitals; que no ofereixi més escoles públiques a l’Eixample esquerra i que de les 15 possibles alternatives on reubicar els nens, 13 siguin escoles concertades religioses; que doni contractes milionaris a SERHS sense saber què passa després amb aquests diners; o que Xavier Crespo encara estigui assegut al seu escó. Critica-ho ben fort i clar, amb els millors arguments possibles. I si ets o vols ser polític, ofereix-me alternatives, diga’m què faràs, no et quedis només en la crítica.
Però fes-ho ara i quan siguem independents. No hi barregis l’independentisme.
Perquè sino et confons, i oblides que aquí l’oligarquia catalana es reparteix les engrunes del que l’oligarquia espanyola els deixa. Perquè la teva lluita té un Goliat davant que no és l’estat espanyol, és una societat espanyola que no està preparada per aquest canvi (mira les últimes enquestes, la intenció de vot cap a IU, l’única esquerra real d’Espanya; o fixa’t en les giragonses argumentals que ha d’anar fent en Pablo Iglesias per mantenir la cursa dels vots -o votitos com diu ell).
En canvi, la societat catalana si que ho està. Per fer un país nou i socialment més just. Si us hi sumeu, el construirem entre tots.
Perquè si algú com el Romeva s’hi ha sumat, si una exPSUC com la Muriel s’hi ha sumat, no és per oblidar aquests temes. Es justament perquè estiguin molt presents es dia de demà. T’ho dic sincerament David, suma-t’hi tu també. Que s’hi sumin l’Albano i la Marta Sibina també. Perquè en el nou país que volem fer sereu molt necessaris.
22 juliol, 2015 at 00:47
Gracias, Gerard. Yo también leí y apoyé el libro, apoyé el proyecto de CafèAmbLlet y admiro y respeto su trabajo. Pero suscribo tus palabras. Pido respeto para quienes desde la izquierda transformadora defendemos el caracter plebiscitario de estas próximas elecciones desde nuestras posiciones y para quienes sin adorar a Mas creen sinceramente en la unidad de acción independentista. Creo también que si la izquierda confluente tuviera un discurso más nítido al respecto y propuestas concretas todo sería más fácil, en cualquier sentido.
22 juliol, 2015 at 19:33
¡Muchas gracias por tu comentario Jordiet! Coincido contigo en toda la reflexión que haces. ¡Un saludo!