Sempre m’ha fascinat el terme manipulació per la quantitat de vegades que llegeixo respostes a opinions amb un sol argument: ets un manipulat. Estic convençut que la majoria de nosaltres ens hem trobat alguna vegada en una conversa de bar on algú li deia a algú altre aquesta rotunda afirmació: Està clar que ets un manipulat. Bé, potser no de forma tan directa, però esgrimint raonaments que van en aquest sentit.

Em fascina perquè una resposta d’aquest tipus acostuma a anar lligada a dues evidències:

• Desprestigiar l’argument de la persona a qui es respon en base a una suposada desinformació proactiva efectuada a mode de Teoria de la Conspiració. La persona manipulada forma part de la MASSA, en sentit evidentment pejoratiu.
• El qui t’obre els ulls no és un manipulat, ell no és MASSA, és un escollit que entèn el món millor del que mai serem capaços d’entendre’l nosaltres. Per tant, demostra una superioritat intelectual i moral, implícita en la resposta: TU ets el manipulat i JO sóc capaç de veure-ho. Però tu no n’ets capaç així que escolta’m perquè em disposo a explicar-t’ho.

En aquest sentit trobem arguments que van des d’afirmar que els independentistes estan condicionats pels mitjans i el sistema educatiu, fins a expressar de forma categòrica que la societat espanyola en general només entén el món a través de Realitys, Sálvames i informatius d’Atresmedia (i TVE). I per això sempre governa el Partit Popular.

De manera molt més profunda, entendre el ser humà socialitzat com una massa (m’encanta l’esperit amb que ho enfoca Umberto Eco i la seva cultura de masses*) que tendeix a uniformitzar tan el consum de certs continguts com la presa de decisions, sempre m’acaba portant a una conclusió perversa: si efectivament és així, cal disposar d’una classe dirigent que marqui el camí i que condueixi el ramat. Perquè sol no es pot conduir. I no m’agrada arribar a aquesta conclusió.

Potser és una qüestió meva, però sóc incapaç de concebre el ser humà com a tal. M’agrada pensar que les persones som unitats individuals que simplement prenem decisions en funció d’allò que em viscut (experiència), les persones que coneixem (vida quotidiana) i dels referents que hem tingut (educació).

Al llarg de la vida prenem decisions constantment i aquestes decisions vénen marcades amb força per cada un dels tres ítems anteriors. I els milers de ramificacions que se’n deriven. A vegades n’hi ha un que pren més importància, a vegades un altre. Però sempre seran un cúmul de factors allò que ens portarà a prendre una decisió. I no cal dir que aquesta multiplicitat de factors ha de ser obligatòriament diferent per cada persona.

Dir que a Catalunya creix l’independentisme per l’immersió lingüística és demagògia. Després de 40 anys d’educació feixista, l’arribada de (certa) democràcia desmunta qualsevol tipus d’intent de donar veracitat a aquest argument. Dir que TV3 ha manipulat el cervell de 2M de persones porta a la mateixa conclusió.

Cada decisió individual de cada un de nosaltres té una argumentació al darrera, més o menys treballada, més o menys basada en els sentiments o la racionalitat. Jo no m’atreviré mai a dir que aquesta argumentació provingui d’una manipulació. És i serà sempre un insult a la inteligència de les persones.

*Apocalípticos e integrados, Umberto Eco. 1964

PD: per cert, segur que també us ha passat alguna vegada que, si rebateu amb certa coherència els arguments d’algú que us diu que som uns manipulats, al cap de pocs minuts respon amb un “Tu no, perquè tu ho veus, però LA GENT és una manipulada”. Aix, la gent… Touché!