Ahir, llegint alguns, molts, dels milers i milers de comentaris que es van generar a Twitter al voltant del programa de TV3 Jo pregunto a Carles Puigdemont amb l’etiqueta #JoPreguntoTV3 em van venir al cap algunes idees que voldria compartir.
Hi havia moltes reflexions al voltant d’una suposada doble intencionalitat de TV3 a l’efectuar la tria de les persones que havien de fer-les preguntes. En molts casos es parlava directament de “manipulació” com explicitaven per exemple:
De fet, fa estona que he perdut interès per aquest exercici de manipulació de @tv3cat que és aquest #JoPreguntoTV3.
— Agustí Colomines (@AgustiColomines) January 22, 2017
Preguntes molt dirigides. Quin tuf!…
#JoPreguntoTV3— (((Pilar Rahola))) (@RaholaOficial) January 22, 2017
Sincerament, començo a estar tip que tothom, quan li convé, catalogui a TV3 de manipuladors. Crec que hi ha coses que ahir es podien haver fet millor. És veritat que el ritme, sobretot al principi, era una mica lent. I que alguna de les persones que preguntava es va allargar massa en el seu discurset. Fins i tot que la Lídia Heredia en algun cas va tallar innecessàriament al president. Però, de veritat, que la selecció de les preguntes en cap cas la vaig entendre com a voluntat de manipular l’audiència en contra del govern de JxS i, en concret, de Puigdemont.
En tot cas, entenc el format com l’oportunitat de posar el president cara a cara amb raonaments de persones amb tres vessants: una oratòria acceptable, minima representativitat (no només traslladen les seves idees, sinó les inquietuds d’un colectiu) i una pregunta amb certa profunditat.
Per mi, espectador, va ser una molt bona oportunitat de poder veure el president Puigdemont entomar i rebatre sense complexes totes aquelles qüestions més o menys espinoses que li van posar sobre la taula. De fet, ahir només hi va haver un guanyador: el propi Carles Puigdemont. Només pel format, ja guanyava (a veure quin president del govern s’atreveix a una cosa semblant). Però a més, va desmuntar una per una totes les preguntes en clau negativa que li van arribar. Per això estic molt d’acord amb aquest tuit:
Molt fant que hi hagi moltes preguntes 'incomodes' a @KRLS a TV3 1/2
— (((Germà Bel))) (@gebelque) January 22, 2017
Llegia moltes crítiques al voltant de la senyora Mari Carmen, de SCC, per exemple. Pero jo li dono les gràcies a ella per haver preguntat i a TV3 per donar-li l’oportunitat. Perquè en Puigdemont la va deixar de volta i mitja. No estic d’acord en que ella ja va poder llançar el seu ideari i això ja és positiu per una agrupació com SCC. Un ideari es guanya amb una argumentació raonable al darrere. Aquesta senyora va demostrar que SCC no la té (per això són residuals), i ho va fer en prime time i amb un share que, avui ho sabrem, segurament va estar per sobre de la resta. A sobre, en Puigdemont va ser capaç de donar-li l’estocada final amb les seves respostes. I igual amb la Leire o en Jordi.
L’oportunitat de desmuntar els arguments dels contraris al procés sempre és benvinguda i més si ho fa algú amb les taules d’en Puigdemont. I més si ho fa la televisió pública catalana, amb preguntes que de cap manera poden afavorir l’argumentació d’aquells que de forma constant la titllen de manipular l’opinió pública.
Jo no era gens favorable a la pressió de la CUP per apartar a Mas del projecte (com tampoc ho sóc de que JxS no accepti la proposta de reforma de l’IRPF que fa la CUP). No l’entenia ni l’entendré encara que me l’expliquin mil vegades. Però penso que la tria d’en Mas va ser la més encertada possible, sobretot per una reflexió que vaig veure clara arrel d’aquest tuit:
#JoPreguntoTV3 Aguantar preguntes de tota mena i diverses i saber trobar una resposta sincera, fins i tot amb les malignes. Gràcies @KRLS !!
— Roquini #República (@roquini) January 22, 2017
En Puigdemont és un grandíssim orador tot i que en Mas transmetia més comoditat davant la cámara. Però en canvi, en Puigdemont és capaç de fer arribar que es creu el que diu. És així. Encara que algú ho vulgui posar dubte, sembla sincer quan verbalitza el seu relat. En Mas tenia un aura dencantador de serps que no se la podia treure de sobre. Potser el bagatge de corrupció de CIU, o el pacte amb Zapatero d’esquena al govern, o simplement les retallades. Essent un grandíssim orador, dels millors que segurament han passat últimament pel parlament, li mancava al meu entendre credibilitat.
El Puigdemont és molt diferent en aquest sentit. La sinceritat, credibilitat i ganes de tirar endavant el projecte que és capaç de transmetre, és el que realment sustenta i ajuda a donar base sòlida al Procés.
Per això, tant de bo més programes com aquest amb més preguntes complicades pel president. Estic convençut que és una bona manera que arribin més lluny els arguments del procés.
5 novembre, 2017 at 20:55
Creeis que conseguireis las independencia cuando no la quiere
ni la mitad del pueblo catalán.
Creeis que la conseguireis con unas votaciones ilegales, usando amenazas para que abran centros y pongan urnas.
Suena muy bien. caesaremnostradamus.com/Lo%20cumplido_archivos/crisiscatalana.htm
5 novembre, 2017 at 22:08
Hola Daniel,
Gracias por tu comentario.
Sinceramente, ni tu ni yo sabemos cuantas personas quieren o no la independencia. Y coincidiremos en que no lo sabemos por oposición explícita y tajante, incluso agresiva y violenta, del Gobierno español. Así que de momento, yo no me atrevería a realizar una afirmación como la que haces.
Respecto al segundo punto, amenazas y tal. Amenazas ¿eh? Amenazas, nosotros. Para que abran centros. En fin, no sé, intenta profundizar en el argumento, a ver si saco algo en claro, porque así a bote pronto me parece un poco sacado de la manga.
El enlace me parece original, eso no te lo niego :).
Sea como fuere, te agradezco la participación.
¡Un saludo!
26 gener, 2017 at 21:50
Molt interessant aquest article d’en Joan J. Queralt en la línia del que deia: Jo pregunto
23 gener, 2017 at 10:51
Estic totalment d’acord amb tu, en el sentit que el President Puigdemont va estar brillantíssim. Que Mas el triés a ell per substituir-lo demostra la seva gran generositat. NO només va fer el famós pas al costat, sinó que hauria pogut triar com a substitut una persona mediocre que hagués fet que l’enyoréssim i li hagués donat la raó. I enlloc d’això va triar una altra persona brillant en tots sentits, i que ningú, fora de Girona, no coneixia.
Però per l’anunci que havia fet TV3, els catalans no ens esperàvem una sessió de control. Ens esperàvem que ens resolguessin per fi les preguntes sobre el que ens espera els propers mesos en relació al procés. Recordem les promocions que s’havien anat passant sobre el programa. Fins allà on jo vaig aguantar, aquestes preguntes no hi van ser. La majoria no esperàvem més preguntes de retallades i de si hem de donar els diners a sanitat o ensenyament… encara? ELs dubtes rellevants, ara, són: com farem la desconnexió, on pagarem els impostos, com farem un referèndum que no sigui un nou 9N, què passarà si inhabiliten els nostres càrrecs electes, sortiran els tancs al carrer…
Prou Pujol, sisplau, Sra. Heredia…!!!
23 gener, 2017 at 16:05
Hola Anna, moltes gràcies pel comentari.
Respecte a Mas i Puigdemont jo encara hi afegiria una cosa que no he posat al post: escollint a Puigdemont, triava una persona capaç de teixir complicitats amb els membres de la CUP amb qui s’ha trobat al Parlament. En Mas serà moltes coses, bones i dolentes, però és un gran estretega (tinc moltes ganes que d’aquí a una anys algú ben documentat escrigui un llibre sobre com es va gestar la tria d’en Puigdemont).
Respecte a TV3, entenc que hi ha dubtes sobre el procés que queden en la incògnita i que va ser una llàstima no aprofundir-hi. Però jo no esperava que, si li preguntaven, ho fes. L’aura de secretisme (necessari) que embolcalla els moviments del govern segur que s’hagués fet palesa en una resposta no explícita. En definitiva, ens haguéssim quedat a mitges igual.
Crec que des del programa no buscaven això, les típiques “mitges tintes” del procés. Buscaven poder tangibilitzar les afectacions que la feina del Govern té en el dia a dia de la gent, amb Puigdemont com a màxim exponent. Excepte la senyora de SCC, amb preguntes totalment innecessàries a priori (jo no l’hagués triat) però que finalment van resultar “útils”, la resta al meu entendre van resultar molt interessants.
Sobretot pel que et deia. Perquè en Puigdemont contextualitzava de forma perfecta (recordo el noi de les terres de l’Ebre amb l’ample de via) i sempre hi abocava què és el que la independència podia aportar per millorar la situació.
No sé si és una repetició de les sessions de control al Parlament. La veritat és que no tinc ocasió de veure’n gaires :). Però que els preguntadors tinguessin o no algun càrrec major o menor, desde president d’escala fins a vocal per X partit, no em sembla taaaant rellevant com tothom diu. Al final són persones amb la seva ideologia i les seves inquietuds. Jo també tinc una ideologia sense ser representant de cap partit, i segurament els telespectadors me n’haguessin assignat una altra o m’haguessin tret una foto comptant vots el 9N.
En fi, repeteixo que per mi no va ser un programa inútil o esbiaixat. Crec que ha servit per donar una nova dimensió a la figura d’en Puigdemont, i que molts dels que tenien els mateixos dubtes que els “preguntadors” ara tenen un concepte lleugerament diferent.
I, Anna, et reitero el meu agraïment per obrir debat ;)!
23 gener, 2017 at 17:51
Et torno a donar la raó en part.
Òbviament, tothom té una ideologia. Però aquesta gent són membres destacats de partits determinats, tots a l’oposició. Que han format part de llistes electorals o n’han estat caps de llista. O líders de sindicats.No votants a l’atzar. Si enlloc d’ això haguessin estat persones del carrer, ens hauríem estalviat els mítings inicials, que no tocaven, i hi hauria hagut espai per a més debat i més preguntes del que realment volia saber la gent.
Quan a les preguntes sobre el procés, sempre he defensat que hi ha d’haver un hermetisme total en qüestions d’estratègia. Em refereixo a preguntes que realment preocupen moltíssima gent, com ara: qui ens pagarà la pensió si ja no som a ESP, valdrà el títol universitari de la meva filla, jo que sóc funcionari de l’estat, seguiré tenint feina, hi haurà “corralito”…és a dir, poder fer front a la por que els estan ficant al cos des de molts fronts la mala gent. Estan més organitzats que no ens pensem.
Moltíssimes persones necessiten que els tranquil·litzin en aquests temes. I cal aprofitar aquestes ocasions. I no perdre el temps amb ximplets maleducats que tenen el seu moment de glòria intentant posar contra les cordes un President de la Generalitat que se’ls menja amb patates i ni es despentina… però que hi ha de dedicar un temps preciós que hauria d’aprofitar per fer coses més útils. Entens per on vaig?
I l’altre problema és que, com que va ser molt llarg i avorrit… la propera vegada la gent no es quedarà…i això tampoc no és bo. Perquè necessitarem poder explicar moltes coses a la gent. Coses que no es van poder explicar ahir. Perquè havíem de tornar a donar més voltes a les retallades, a Barcelona World, a l’atur… no fem un país nou perquè aquestes coses no passin?? Doncs mirem endavant, sisplau!!!
24 gener, 2017 at 09:09
És veritat que es podria haver aprofundit en més preguntes i menys discursets. El format (i el temps) ho permetia. Tampoc és que tots els “preguntadors” fossin membres destacats de partits de l’oposició, però si que llançaven un missatge crític (que el Puigdemont va saber entomar i reconvertir).
Respecte a les preguntes que queden a l’aire davant la hipotètica independència, si les haguessin fet segurament haguessin quedat amb resposta a mitges. Entenc que hi estan treballant però ara no ens explicaran concretament com quedarà, i al final, amb les explicacions que dóna, acabes amb la mateixa conclusió: quan arribi, ja es veurà. En Junqueras o el propi Puigdemont més d’una vegada han respost a les preguntes que formulaves, Anna, en entrevistes o al propi Parlament, però crec que ara és impossible que ens donin aquella concreció necessària per tal de convèncer indecisos. En canvi, poder parlar del pressupost actual, de transport, del món rural, fins i tot de retallades o corrupció, a preguntes punyents fetes per ciutadans anònims (amb ideologia, potser de partits o presidents d’escala, però anònims en sentit ampli) resulta molt més potent comunicativament.
Segurament hi ha moltes coses a millorar, i si es torna a repetir un format similar, suposo que canviaran. Tot i això, per mi la conclusió global és positiva. No acabo d’entendre el rebombori i queixes als mitjans organitzades al voltant de. Si sóc sincer prefereixo mil vegades això que l’entrevista de la Rahola a la Marcela… ;)!
I igualment (no ho dic per tu, dic en general pel que he llegit) acusar TV3 de parcialitat, “encerrona”, o de no sé quantes coses, en fi… Sóc dels que pensa que sort en tenim de la televisió pública que tenim, amb els seus professionals i la seva professionalitat.