Comença a ser evident que els únics capaços de fer descavalcar el procés som nosaltres mateixos. Maleïts trets al peu. En aquest cas, d’en Santi Vidal.

Ja resulta prou complicat tirar endavant un projecte com el que tenim entre mans a base d’equilibris legals, desobediències tangencials i obediències de compliment desganat i a mitja llum, com perquè a sobre ens dediquem a tirar-nos pedres a sobre fent el bocamoll d’aquí cap allà. Justament l’altre dia comentàvem al voltant del programa Jo pregunto a Carles Puigdemont que s’entenia perfectament el secretisme del Govern en tot el que afecta al futur del procés. Tot i les ganes de la gent de saber com afrontarem certs aspectes claus de la gestió social en la transició cap a l’Estat propi, enteníem que s’estava jugant una partida d’escacs i que no calia anar publicitant de forma explícita i concreta en quina línia s’estava treballant.

I ara resulta que molts d’aquests dubtes s’estaven resolent de forma pública en una sòrdida gira de conferències que qualsevol podia seguir, fins i tot un periodista de El País que no havia de fer més que gravar allò que una persona àvida de notorietat estava dient. I ho dic amb mal al cor, com entenc que molts sentim ara mateix, pel respecte i simpatia que li tinc al jutge Vidal.

No em vull plantejar si és veritat o no tot el que ha dit el senyor Vidal. El contingut, tot i que impactant per la forma en què surt, no ho és gaire en el fons. En el Big Data en el que vivim, qui es pensi que les seves dades estan segures i són privades ho porta clar. L’organització de la justícia que descriu sembla tan fictícia que, particularment, no me la crec. I això dels 1.000€ de pensió minima… en fi. No sóc dels que pensa que amb la independència ens plouran bitllets del cel.

Però més enllà de tot el que ha dit, el que no puc entendre és que en Santi Vidal portés cinc conferències dient totes aquestes coses. És a dir, que ja en portava unes quantes. Com pot ser que després de la primera no es produís un diàleg similar a:

– SV: Què? Què t’ha semblat?
– ASSESSOR DEL GOVERN: Molt bé Santi, ha sortit tot fantàstic, però millor deixem totes aquestes explicacions per més endavant. Què et sembla per un llibre a publicar 25 anys després del dia de la independència?.

No està el tema com per anar fotent cagades com aquesta. Un pot equivocar-se, està clar, a vegades el directe et porta a parlar més del que toca perquè t’escalfes, no pares descoltar-te, una cosa porta a l’altra i patapam, et surt una frase que no havies de dir i després feina per sortir-te’n. Però que ningú hagi aturat el to de les conferències del jutge i n’hagi anat fent, fins a cinc, amb el paio de El País al darrera que segur que ni s’amagava per prendre’n nota o gravar… És que no m’entra al cap. Són coses que els que condueixen el procés haurien de tenir més que controlades.

I perquè el Segura, amb el tema de la ilegalitat de les dades fiscals, ja tenia el “notición”. Segur que li han pogut les presses a ell i al Cebrián (qui estic convençut que maldava per tenir una alegria en aquest sentit). Si s’haguessin esperat, a saber que més hagués explicat.

Sigui com sigui, flac favor li acaben de fer al projecte. Serà que els catalans som derrotistes de mena. Però per assistir a trets al peu, prefereixo mil vegades els de l’estafermo (¿y la Europea?) que els nostres.