Benvolgut Marc Bertomeu, exponent màxim de la cura i neteja del Fossar de les Moreres,

Voldria fer una petita reflexió arrel dels teus comentaris exposats de forma tant contundent en aquesta piulada realitzada al voltant del trist afer de l’exposició dels carretons al Fossar de les Moreres:

El sentiment de pertinença a un territori o espai comú és un tret que integra la major part de les comunitats més o menys extenses de persones que han decidit viure conjuntament i fer-ho de forma organitzada. Aquest sentiment de pertinença inclou molts aspectes. Podem incloure-hi desde la llengua comuna fins una legislació pròpia o tradicions culturals diferenciades. I també, és innegable, el sentiment de pertinença inclou l’existència d’espais simbòlics.

Cadascú posa el barem que creu oportú sobre a quin d’aquests aspectes dóna més o menys importància alhora de projectar aquest sentiment de pertinença. Personalment, els espais simbòlics potser no es troben a la part alta de la meva llista quan em poso a intentar identificar el meu sentiment de pertinença amb el meu territori. Però en reconec l’existència i em mostro respectuós amb les sensibilitats que aquests espais generen en altres persones del meu entorn que potser sí que tenen aquest aspecte en la part alta de la seva llista.

Aquest reconeixement l’espero de forma molt més significativa per part dels meus representants públics, tinguin o no un model de gestió social similar al que jo crec que és correcte. També espero que sigui l’ens públic que em representa qui exerceixi les funcions mínimes que li pertoquen envers aquests espais, entre ells, assumir la responsabilitat de conservació i neteja, alhora que vetllar per garantir-ne el respecte a les sensibilitats que s’hi generen al voltant.

Per tant, no entenc gens la teva piulada, que d’una banda em demostra desconeixement sobre qui és responsable del primer (neteja) i menysteniment envers les persones (moltes pel que s’ha vist) que evidencien una alta sensibilitat envers l’espai en qüestió. En aquest sentit, un parell de piulades per acompanyar l’escrit que van en aquesta línia:

És per tot plegat Marc, que crec que seria necessària una rectificació i disculpa després d’una piulada com aquesta. No és sincerament el que espero d’una persona amb vocació de servei públic i menys essent integrant del grup al qual se li ha assignat la tasca de gestió de la ciutat. Tampoc és la manera com crec que s’hagin d’encaixar les crítiques rebudes al voltant de la gestió que s’està fent de la tasca encomanada. En general, encaixar la crítica i treballar per fer-ho millor amb posterioritat seria el més recomanable.

Hom pot errar, es humà i comprensible. Però persistir en l’error ja entra en noves categories, entre les quals no desitjo de cap manera, i ho dic sincerament, incloure-hi ni Barcelona en Comú ni a tu personalment.

Sense més, et faig arribar una afectuosa salutació, desitjant-te sort i encerts en el futur.

Atentament,

PD: l’art és art, jo amb això, com en tantes altres coses, no hi entenc. Però sense ser gens defensor del model de gestió Trias de l’ajuntament, molt llunyà d’allò que jo desitjo per una ciutat com Barcelona, em sembla que un espectacle de llums sobre un monument emblemàtic justament ajuda bastant més a enriquir i potenciar les sensibilitats envers aquest que no posar-hi uns carretons del Caprabo…

En tot cas, com tot, és la meva opinió, i com a tal, totalment subjectiva.