Hi ha persones que naixen o es fan amb la capacitat vomitiva de convertir-se en el que comunament en diem “trepa”. Són aquells que et canibalitzen feina, recursos i coneixement per assolir els seus objectius individuals.

Els practicants de la trepologia es disfressen de fals amiguisme, fins i tot cerquen certa complicitat profunda per tal de poder treure’t fins a l’ànima. No tenen cap mena d’escrúpols en enfonsar-te a tu o a qui sigui per tal de pujar (d’aquí “trepa” del verb “trepar”). Assenyalen directament aquell que ha comès un error i si és el propi “trepa” qui s’equivoca, llavors ho intenta amagar com sigui endollant les culpes al primer que passi.

Dol molt quan una persona repugnant d’aquestes característiques assoleix el seu objectiu. Encara més quan has dedicat molts anys a tirar endavant un projecte, l’aconsegueixes consolidar i veus com les recompenses dels teus esforços se les endú el “trepa”.

D’alguna manera, esperes que aquells que es troben per sobre de qui està exercint la trepologia siguin capaços de veure aquesta línia de “trepa” i la descartin no només per immoral sinó també per improductiva: un “trepa” MAI lluitarà per un objectiu comú dins d’una organització. Lluitarà per la seva pròpia visibilització i promoció, i si en algun moment arriba algú que el cala, marxarà sense remordiments per unir-se a un altre grup que el permeti ascendir utilitzant les seves males arts. Quan els màxims responsables de l’organització no són capaços de veure-ho, és que l’organització en si demostra un mal futur per endavant.

Als que pateixen l’abús de persones d’aquest estil els hi queden dues opcions: la primera, intentar fer entendre als responsables immediatament superiors allò que està tramant el trepa. La segona, marxar. I anar a buscar un nou projecte en el que la seva feina sigui reconeguda i tingui potencial de creixement.

Evidentment poden ser correlatives: si la primera no funciona, optar per la segona. Però marxar, apartar-se directament sense haver provat la primera, crec que pot ser contraproduent. Sempre recordaràs que ho podries haver intentat.

En tot cas el que NO és un opció és sotmetre’s al “trepa“, perquè és viure en un xantatge permanent que t’exprimirà més i més fins que no et quedi res per donar. Més encara si resulta que el “trepa” guanya preeminència gràcies a les seves qualitats en l’art de la trepologia.

Allunya’t tant com puguis de la trepalogia. Marxar i buscar créixer com et mereixes en un espai on et valorin pel que realment vals.

I tingues clar que la vida sempre acaba posant la gent al seu lloc: els “trepa” acaben tan sols com comencen, convivint a diari amb la seva mediocritat.

Ningú ho vulgui per a ell.