De part d’un afiliat a CCOO que m’és molt molt proper i que coneix molt a fons el sindicat i els seus membres (li agraeixo infinitament que permeti dotar d’un contingut tan rellevant i de qualitat a aquest humil espai):
“S’ha dit que el nostre sindicat de CCOO reflecteix el posicionament majoritari de la societat catalana en relació amb el dret a decidir i la voluntat d’exercir-lo mitjançant un referèndum. Que, entorn a un 40 % de l’afiliació, es decantaria per la independència; un xic més del 40 % ho faria pel federalisme; desconeixent-se les preferències de la resta de l’afiliació.
Si finalment s’exerceix el dret a decidir de manera vinculant, ningú no pot dubtar que el nostre sindicat n’acceptarà democràticament el resultat, sigui el que sigui. I un dels resultats possibles és que triomfi l’opció per la independència de Catalunya.
La transició cap a la independencia no pot alterar el compromís irrenunciable a protegir els drets de la població pensionista i treballadora
Aquesta mera possibilitat ha de posar en alerta el sindicat i servir d’esperó perquè no l’agafi desprevingut, sinó fermament posicionat i havent fet palès a partits, Parlament i societat en general quins són els objectius sindicals immediats, com preveu, el sindicat, la transició d’un Estat a l’altre, i quina garantia reclama per a la continuïtat dels drets i expectatives en matèria de Seguretat Social. Ha de fer avinent que la transició no pot alterar el compromís irrenunciable a protegir els drets de la població pensionista i treballadora. Ha d’estar present en el lideratge, en definitiva, perquè sabem que els resultats dependran, en gran mesura, de com es dissenyi el model i de com es transiti cap a aquest model.
Aterrant un xic més en la qüestió pràctica, podem expectar la transició pensant que, d’antuvi, l’adquisició de la nova ciutadania catalana no ha de comportar la pèrdua de l’espanyola, excepte que hom hi renunciï expressament. Per tant, en aquest supòsit, res no canviaria en la relació amb l’Estat espanyol en aquesta matèria de Seguretat Social.
I, en el supòsit, no previst, que la independència comportés la pèrdua de la nacionalitat espanyola, tampoc aquest fet hauria de fer perillar res, puix que tractant-se de drets adquirits, consolidats i vigents en matèria de Seguretat Social, l’Estat espanyol també s’hauria de responsabilitzar del lliurament regular de les prestacions econòmiques vigents, així com d’aquelles que s’anessin incorporant, en base a cotitzacions satisfetes a la Caixa Única de la Seguretat Social. Tot això sens perjudici, naturalment, que cal ser presents en la confecció de protocols necessaris en el període transitori. La previsió, doncs, es fa prou evident.
Ens hem de sentir impel·lits a participar en la configuració del nou Sistema de la Seguretat Social que haurà d’entrar en vigor en el cas de la nova República Catalana
Rebla aquesta necessitat el fet que la Proposició de Llei de Creació de l’Agència Catalana de Protecció Social en el marc de la Proposició Integral de Llei de la Protecció Social Catalana no preveu el període transitori en aquesta matèria, amb la consegüent inseguretat per a pensionistes i cotitzants.
Cal, doncs, estar al capdavant per endegar propostes i protocols a fi d’assolir la normalització sense ensurts en el cas de la independència. Cal identificar els drets a garantir durant la transició, i assegurar el dia a dia convençuts com estem que el futur de la nova societat catalana també dependrà de com assumim la transició.
I el dia a dia vol dir l’ingrés regular dels imports de totes les pensions: diverses classes de jubilació, d’incapacitats, les derivades de mort i supervivència, les prestacions contributives d’atur i assistencials, les no contributives, etcètera.
Ens hem de sentir impel·lits a participar en la configuració del nou Sistema de la Seguretat Social que haurà d’entrar en vigor en el cas de la nova República Catalana. El sindicat ha de posicionar-se respecte del model.
És el moment de reafirmar-nos en les nostres conviccions sindicals, brandant el compromís en pro de la sostenibilitat del Sistema Públic de Pensions, tornant a vincular les pensions als preus, i deslliurant-nos del joc macabre dels comitès d’experts vinculats al liberalisme econòmic, i no gens proclius, per cert, a mantenir el Sistema Públic de Pensions, excepte el nom. Com diu el company Xavi Hernández a LA NOSTRA VEU, número 65, pàgina 17, cal denunciar les fal·làcies sobre les pensions. Ara més que mai si resulta que comencem de bell nou.
Hem de renovar l’opció sindical en favor de pensions suficients, que permetin afrontar dignament la carestia de la vida, partint d’un pacte de sostenibilitat positiu i real, sense trampa, orientat a aportar diners al sistema, superant l’efecte guardiola i rebutjant la reducció econòmica com a via de sostenibilitat.
El nostre compromís democràtic d’acceptar el resultat del referèndum ens ha de fer previsors
És l’hora de reafirmar-nos en pro del Sistema de Repartiment, basat en la solidaritat intergeneracional, garantint, repetim, prestacions dignes i suficients en consonància amb el model d’exigència expressat en la normativa europea, assumible pel nou Estat.
També és hora de recuperar aquells principis rectors del Sistema de la Seguretat Social que el conformen, i que ens cal mantenir en el cas de la nova República catalana: el principi finalista (teleològic) i proteccionista, per evitar d’una vegada per totes que la classe treballadora es vegi abandonada a la seva pròpia “capacitat” d’estalvi. Que pugui confiar en el sistema i en l’Estat que el tutela, com a garant del seu futur econòmic quan s’acabi la carrera laboral.
De cap manera hem de tolerar, en el cas de la República Catalana, un sistema de capitalització més o menys encobert, reduint el Sistema Públic de Pensions a un contingut residual, de mínims, poc més que testimonial.
Alerta, doncs, perquè el nostre compromís democràtic d’acceptar el resultat del referèndum ens ha de fer previsors.”
Deixa un comentari